Escollir escola a Catalunya: Aquelles que et pertoquin, t’agradi o no
Es creen ‘àrees de proximitat’ que limiten el dret dels pares a educar els seus fills segons les seves pròpies conviccions
“Els poders públics garanteixen el dret que assisteix als pares perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d'acord amb les seves pròpies conviccions”. Ho diu la Constitució espanyola en el punt 3 de l'Article 27.
No obstant això, aquest precepte constitucional és pràcticament ignorat per la nova Llei Orgànica d'Educació (LOE) imposada per l'Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero, que per vies administratives està limitant el dret dels pares a educar als seus fills segons les seves creences.
A Barcelona, per exemple, s'han creat unes ‘àrees de proximitat’, que substitueixen als districtes, on les famílies hauran d'escollir una de les escoles ofertades en aquesta zona si no volen perdre punts. A més, les divergències en l'oferta d'escoles públiques o concertades segons les ‘àrees’ és un fet que augmenta la discriminació.
Sense dret a triar
Que la LOE limita el dret dels pares a escollir el centre escolar que consideren més idoni per a educar als seus fills no és cosa nova. Ja ho deia la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) en una nota publicada el 28 de setembre de 2005.
“No respecta com cal alguns drets fonamentals, com són el de la llibertat d'ensenyament; de creació i adreça de centres docents d'iniciativa social; el d'establir i garantir la continuïtat del caràcter propi d'aquests centres; el dret preferent dels pares a decidir la formació religiosa i moral que els seus fills han de rebre i, per tant, el dret de lliure elecció de centre educatiu”, denunciava llavors la CEE.
“El criteri de zonificació com condició ‘prioritària’ per a l'admissió d'alumnes vulnera el dret fonamental de llibertat d'ensenyament”, afegia.
També el Concili Vaticà II deixa clar que “els pares, als quals correspon el primer i inalienable deure i dret d'educar als seus fills, és necessari que disposin d'una autèntica llibertat d'elecció d'escoles”.
Aquestes sòlides argumentacions tenen la seva raó de ser en un país en el qual, com constata la CEE, “aproximadament el 80 per cent dels pares sol·licita cada any l'ensenyament de la religió catòlica per als seus fills”.
No obstant això, l'Administració central i moltes de les autonòmiques, com succeeix a Catalunya, segueixen entossudides a ignorar aquesta realitat estadística i a voler imposar un
adoctrinament laicista amb els nens.
No surtis del ‘gueto’!
El cas de Barcelona és paradigmàtic. Amb recentment creades ‘àrees de proximitat’, que atorguen 30 punts en el barem d'admissió d'alumnes, el 52 per cent dels barcelonins podrà escollir entre més escoles que la resta per a matricular als seus fills.
Es dóna la circumstància que els límits d'aquestes àrees ofereixen tres escoles concertades i tres centres públics a les famílies, però no descarten la resta. Així, una família que viu al carrer Anglí, a la zona alta de Barcelona, tindrà una oferta de 13 escoles, tres públiques i deu concertades. Per contra, un alumne que visqui a Nou Barris tindrà preferència en 10, set públiques i tres concertades.
A més d'aquesta discriminació, la normativa atorga fins a 30 punts per proximitat en aquestes àrees, però si surts del ‘gueto’ i tries altra escola perds 15 punts, encara que sigui dintre del mateix districte.
D'aquesta manera, la lliure elecció d'un centre educatiu d'acord amb les pròpies creences, un dret constitucional, queda considerablement reduïda, sinó anul·lada.
Amb aquest sistema, es pot produir la paradoxa que una família religiosa que no tingui en la seva àrea de proximitat un centre conforme a les seves creences es vegi obligada a enviar als seus fills a una escola on s'imparteixi un ensenyament laicista.
I al contrari: pares que es vegin obligats que els seus fills vagin a un centre confessional sense desitjar-lo i, abans o després, acabin plantejant problemes de rebuig a l'assignatura de religió o al tipus d'ensenyament.
Etiquetas: Educación
